L’ESTANY DE MONTCORTES

La llegenda de l’estany

Molts llocs misteriosos tenen la seva llegenda. L’estany de Montcortés també la té.

Conte la llegenda que fa molts anys on ara està l’estany, hi havia un bonic poble. Es diu que un captaire estava demanant almoina per les cases per a poder menjar. El pobre home es va passejar per tot el poble sense que ningú li donés ni una molla de pa.

Desanimat i capbaix pel rebutjament de la gent, va marxar del poble. Tot just a la sortida es va trobar a una dona amb una pastera al cap, venia de pastar al forn del poble. Al veure-la li va demanar alguna almoïna, aquella dona li va dir que sol li quedava el pa que duia i que amb això tenien que passar els següents dies la seva família, no obstant li va oferir un tros de la barra de pa.

El captaire va quedar molt agraït d’aquella mostra de bona voluntat i li va dir que ja que era la única persona caritativa de tot el poble, tendría el consell per a salvar la seva vida i la dels seus. Li va explicar que aquella nit hi hauria una tormenta molt forta i que plouria a bot i barrals fins a enfonsar el poble sota l’aigua, però que no tingués por i que passés el que passés millor que no surti de casa, ja que no li passaria res.

Actualment, la gent dels alrededors diuen que per la nit de Sant Joan es pot sentir a l’estany com tot un poble crida mentres s’ofega.